Un conjunt únic a Espanya

Les Torres de l'Horta

Entre els segles XV i XVII es van alçar fins a 43 torres de vigia, refugi i defensa a l'horta alacantina, hui conservades en nombre de 25. No eren fortificacions aïllades, sinó un sistema interconnectat.

Mapa il·lustrat de l'horta d'Alacant i les seues torres

Mapa il·lustratiu del sistema de torres, inspirat en cartografia històrica dels segles XVI–XVII.

Sistema d'avisos

Fumades de dia, fogueres de nit

Les torres es comunicaven visualment: fumades durant el dia i fogueres a la terrassa durant la nit. En albirar una vela sospitosa des d'una torre costanera, el senyal es propagava en cadena per les torres de refugi de l'horta fins arribar al Castell de Santa Bàrbara i a la ciutat d'Alacant, que activava la resposta militar i la protecció de la població civil.

Costa
Vigia
Horta
Refugi · defensa
Santa Bàrbara
Castell
Alacant
Ciutat

Tres tipologies defensives

Vigia

Prop de la línia costanera. La seua missió era albirar naus enemigues i transmetre l'avís per foc, fum o campana.

Refugi

Terra endins, al costat d'alqueries. Protegien la població hortolana durant els atacs ràpids del corso.

Defensa

Al costat dels nuclis habitats o adossades a habitatges senyorials. Merlets, aspitlleres i matacans permetien respondre a l'assalt.

La torre i la seua finca

Habitatge senyorial i refugi de l'hortolà

Cada torre estava vinculada a una finca agrícola productiva: vinyes, arbres fruiters i cereals. Moltes van ser l'origen del cèlebre vi Fondelló, un negre ranci de raïm monestrell sobremadurat, emblema històric de l'horta alacantina.

La torre exercia una doble funció: habitatge senyorial temporal per al propietari —que pujava des de la ciutat per supervisar l'explotació— i, en cas d'alarma, refugi per als agricultors de l'entorn. La casa annexa s'ocupava durant la temporada agrícola; la torre es tancava per dins quan la fumada anunciava els corsaris.

Veïna emblemàtica

Torre Santiago

A escassos metres de la Torre Sarrió, en plena Partida de l'Albufereta, s'alça la Torre Santiago, una de les construccions defensives més singulars del sistema de l'horta alacantina. Edificada entre els segles XVI i XVII, comparteix amb la seua veïna la mateixa tipologia de prisma quadrangular exempt, però guarda una història de destrucció i resurrecció singular.

Durant segles va formar part de la cadena visual d'alerta contra el corso barbaresc: les seues sentinelles van vigilar el litoral mentre les finques del seu entorn produïen vinya i cereal. No obstant això, a diferència d'altres torres que van sobreviure amb usos residencials, la Torre Santiago va quedar reduïda a runes a finals del segle XX. Fins al 1989 amb prou faenes es mantenien drets els carreus dels seus quatre cantons, semblants a xicotetes columnes entre les runes.

La seua restauració va tornar la dignitat als seus murs de maçoneria i carreu, a la seua planta baixa i els seus tres pisos, i a una terrassa que torna a dominar el paisatge hortolà. Una dada fascina visitants i investigadors: al seu soterrani es conserva un túnel cegat que, segons la tradició, comunicava amb la veïna Torre Sarrió, evidenciant la coordinació estratègica entre les dues finques en època de perill.

Hui, la Torre Santiago és un testimoni imprescindible per entendre l'arquitectura defensiva del Camp d'Alacant i la vida quotidiana d'una horta que va haver de fortificar-se per protegir la seua riquesa agrícola.

Documental sobre la història de la Torre Santiago. Si el vídeo no es reprodueix, pot vore'l directament a YouTube.

Catàleg per partides

Partida de la Condomina

  • Torre Plasia (s. XVI–XVII)
  • Torre El Xiprer (1661)
  • Torre Mitja Lliura (s. XVI–XVII)
  • Torre de Reixes (s. XVI)
  • Torre Boter (s. XVI–XVII)
  • Torre Bosch (s. XVI)
  • Torre Joana (s. XVII–XVIII)
  • Torre Nicolau o Alameda (s. XVI)
  • Torre Villagarcía o Boacio (s. XVII)
  • Torre Soto (s. XVII–XVIII)
  • Torre Cacholí (s. XVII–XVIII)
  • Torre del Comte (s. XVI)

Partida de l'Albufereta

  • Torre Àguiles (s. XVI–XVII)
  • Torre Santiago (s. XVI–XVII)
  • Torre Ansaldo o Castellet (s. XVI–XVII)
  • Torre Ferrer (s. XVI–XVII)
  • Torre Sarrió (1594) · esta torre

Partida de la Santa Faç

  • Torre de la Santa Faç (s. XVI)

Sant Joan · Mutxamel · el Campello

  • Torre Cadena (Sant Joan)
  • Torres de Sant Joan (4)
  • Torres de Mutxamel (3)
  • Torres del Campello (2)

Font: Topoguia Torres de l'Horta (Ajuntament d'Alacant, 2013) i Viquipèdia — Torres de defensa (Horta d'Alacant).