Història i context
La Torre Sarrió no es pot entendre aïllada: forma part de la xarxa defensiva alçada a l'Horta d'Alacant per protegir la població civil i les finques agrícoles davant les razzies del corso barbaresc.
Una horta pròspera en una mar hostil
Des de la Baixa Edat Mitjana, l'Horta d'Alacant —regada pel pantà de Tibi a través d'un complex sistema de séquies— va ser terra fèrtil dedicada a la vinya, els cereals, els fruiters i el vi Fondelló. Aquella prosperitat va atraure els corsaris barbarescos, que des d'Alger, Tunis o Bugia assolaven el litoral mediterrani en incursions ràpides —razzies— a la recerca de mercaderies, bestiar i captius per al mercat d'esclaus.
Al llarg del segle XVI, la Corona i el municipi van articular un sistema defensiu integral: torres de vigia a la línia costanera, torres de refugi terra endins al costat de les alqueries i torres de defensa vinculades als nuclis habitats. La documentació consultada registra fins a 43 torres a l'horta alacantina; hui se'n conserven 25, integrades en gran mesura en la trama urbana de l'Albufereta, la Condomina i la Santa Faç.
Dimecres
17
Març · 1540
L'assalt barbaresc durant la romeria de la Santa Faç
Coincidint amb la peregrinació anual al Monestir de la Santa Faç, els corsaris van caure sobre l'horta alacantina en un atac especialment cruent. La data va quedar gravada en la memòria col·lectiva de la ciutat i va precipitar la consolidació del sistema de torres de refugi i vigilància al llarg de la segona meitat del segle XVI, del qual la Torre Sarrió (1594) és un dels exemplars més tardans i millor documentats.
«PERE LLOPIS 1594»
Sobre el talús de la torre —cobert fins a la restauració per quasi un metre d'ompliment— apareix gravada la inscripció del constructor o promotor de l'obra. Al costat de la signatura es distingeixen empremtes interpretades per la historiografia com a impactes de bala, possiblement associats a episodis de la Guerra del Francés (1808–1814), en què la torre hauria servit d'escenari de fusellaments.
De la fortificació al Centre d'Interpretació
Cinc segles de vida útil, en tres etapes: la defensa (blau), la torre com a patrimoni agrícola (ocre) i l'etapa contemporània (pedra).
- s. XV
Auge del corso nord-africà
La costa alacantina pateix incursions cada vegada més freqüents de flotes barbaresques.
- 17 març 1540
Razzia sobre la Santa Faç
Coincidint amb la romeria, els corsaris assalten amb duresa l'Horta. L'episodi accelera la consolidació del sistema de torres.
- 1554
Ordenances de vigilància costanera
Es reforça la cadena d'avisos amb fumades de dia i fogueres de nit entre torres i el Castell de Santa Bàrbara.
- 1594
Construcció de la Torre Sarrió
Pere Llopis signa la inscripció sobre el talús: «PERE LLOPIS 1594».
- s. XVII–XVIII
Ennobliment i casa annexa
S'adossa l'habitatge: la torre passa de fortificació a residència agrícola senyorial vinculada al vi Fondelló.
- 1808–1814
Guerra del Francés
Impactes en el parament atribuïts a fusellaments durant la contesa.
- s. XX
Crisi agrícola i abandó
Fil·loxera, escassetat d'aigua i despoblació rural degraden les finques de l'horta.
- 1995
Abandó definitiu
Incendis successius afecten la torre.
- 1998
Rotonda viària
L'execució de la Via Parc envolta la torre i condiciona el seu accés.
- 2009
Primera restauració
Intervenció dirigida per l'arquitecte Màrius Bevià (420.838 €). Es recupera el talús i es consoliden esquerdes.
- 2021
Segona fase de rehabilitació
Es completa la posada en valor arquitectònica del conjunt torre + casa.
- 8 jul 2026
Obertura com a Centre d'Interpretació
Inauguració amb continguts del MARQ i Fundació MARQ; museïtzació de Rocamora Disseny i Arquitectura.