I
El territori i l'origen de l'horta
Dos mil anys de relació entre Alacant i el mar, i la formació del paisatge de l'horta regat pel pantà de Tibi.
Albufereta · Alacant · MDXCIV
Torre Sarrió — Centre d'Interpretació de les Torres de l'Horta
Quatre segles vigilant l'Horta d'Alacant. Hui, la porta d'entrada al major conjunt de torres de defensa conservat a Espanya.
Projecte divulgatiu independent — no és un canal oficial de l'Ajuntament, la Diputació ni el MARQ.
1594
Any inscrit sobre el talús
«PERE LLOPIS»
25
Torres conservades dempeus
de les 43 documentades
3
Plantes i terrassa
sobre semisoterrani amb volta
2026
Obertura del centre
8 de juliol · Ajunt. + MARQ
Una torre, una xarxa, un paisatge
La memòria pètria de l'horta alacantina.
Construïda en 1594 per Pere Llopis —el nom i la data del qual encara es lligen gravats sobre el talús—, la Torre Sarrió forma part de la xarxa de torres de guaita, refugi i defensa alçades entre els segles XV i XVII a l'Horta d'Alacant per fer front a les incursions dels pirates barbarescos.
Restaurada el 2009 sota la direcció de l'arquitecte Màrius Bevià després de dècades d'abandó i incendis, la torre va ser rehabilitada en dues fases fins al 2021. El juliol de 2026 va obrir al públic com a Centre d'Interpretació de les Torres de l'Horta, un projecte conjunt de l'Ajuntament d'Alacant, la Diputació i el MARQ, amb finançament dels fons Next Generation i els Plans de Sostenibilitat Turística.
Tres blocs temàtics
La museïtzació, obra de Rocamora Diseño y Arquitectura amb continguts del MARQ i la Fundació MARQ, articula el relat al voltant de tres eixos.
II
Torres, refugi i defensa
Espitlleres, matacans i merlets davant el corsari. La vida quotidiana sota amenaça i l'avís entre torres.
III
L'ennobliment de l'horta
Cases senyorials adossades a les torres: quan la defensa esdevé símbol de prosperitat i estatus.
«La riquesa de la nostra horta va tindre com a contrapartida les incursions de corsaris nord-africans: els llauradors necessitaven protegir-se, i així es va configurar aquesta xarxa de torres que és única.»
Hi ha moros a la costa?
Quan el Mediterrani era frontera.
Barba-roja, Dragut, Arraéz… Els noms del cors otomà i barbaresc van marcar durant dos segles la vida de la costa alacantina. Les torres responien amb foc i fum: una cadena d'avisos que unia l'horta amb el castell de Santa Bàrbara.
Llegir la història completa →On trobar-la
Al cor de l'Albufereta.
La torre s'alça al costat de la Glorieta Carolina Pascual, a la cruïlla de Míriam Blasco amb la Via Parc, a pocs metres del jaciment romà de Lucentum i de la platja de l'Albufereta. Al segle XVI se situava al camí que enllaçava les torres Àguiles i Santiago amb la torre Xiprer.
